CONTRAPUBLICITAT

L'anunci que he triat és de coca-cola, tots els anuncis que fa aquesta gran multinacional solen tenir una gran repercussió social, es veu que és una empressa que inverteix molt en publicitat, i tot i que es mundialment coneguda, i sense ella segurament també vendria, sempre aconsegueixen que els seus anuncis donin de que parlar. Són molts els anuncis d'aquesta marca que es podrien criticar, ja que sempre equiparen el veure coca-cola amb la felicitat, sincerament em fa riure que utilitzint d'eslogan "repartiendo felicidad" quan és una de les empreses que es dediquen a invertir els seus exedents en armament i que han contribuit en diferents guerres. Perquè no milllor repartint fam, misèria, desigualtat...? a través de l'explotació i la subvenció de guerres com la de Irak.

EDUCACIÓ I COMUNICACIÓ: UN NOU REPTE EN LA POSTMODERNITAT

Els medis de comunicació massius són sens dubte una de les caracterísques de la postmodernitat, i es caracteritzen per una presència abusiva en diferents espais de la vida diària i que adopten múltiples formes. A través d'ells flueixen missatges, que tenen un gran impacte i influència social, i que han estat creats per una minoria perquè els rebin la majoria.

Sovint aquetst missatges manipulen la realitat, creant un ideal de diversos aspectes, que afecten directament la vida de les persones i a la societat en el seu conjunt.

Aquests missatges, poden ser interpretats de forma difrent en funció del context en els qual s'emeteixen, això pot donar lloc a que certs grups d'una societat es sentin i quedin exclossos, al no estar representats en els mateixos.

La seva influència es tal, que arriben al punt de crear i definir formes de vida, de tal manera que la seva influència sobre les persones pasa a ser fins i tot inconscient, ja que aquest bombardeig es presenta de diverses formes, sovint visuals i llamatives i que volen deixar una fort emprenta en la ment i aconseguir així, marcar el camí que tothom ha de seguir, homogeneitzar, potenciar una societat basada en el consum excessiu.

Cal ser crític amb aquestes formes de manipulació de masses que tenen com a objectiu controlar la societat i dur-la per allà on volen, cal que les persones estiguin capacitades per veure més enllà del que aquests medis volen mostrar, que sempre està en relació amb els seus interessos i no amb les necessitats reals de la població.

Tal i com indica Oscar Brahim, les persones hem assumit el bombardeig publicitàri com una cosa natural en les nostres vides, s'ha assumit, que els medis i les grans empresses controlin el nostre destí, cal que la gent recreei tot allò que ve donat, o més ben dit, imposat i que ho questioni.

Sorgeix un nou repte per l'educació: cal educar per a la comunicació i la interpretació dels medis, aportant eines i estratègies que ajudin a les persones a interpretar els missatges que els medis volen transmetre.

Aquesta educació, va mes enllà d'apendre a llegir els medis, ja que compren una dimensió molt més amplia que alberga des de l'alfabetització audiovisual (el coneixement dels llenguatges audiovisuals que permetin la interpretació de cada element del mateix, quin paper juguen i que utilitzn per distorsionar els missatges o imatges..).

la consiència (tenir present com funcionen els medis i quins són els sus interessos en vers l'audiència, així com la influència de la pertenencia a determinats contextos en la interpretació dels mateixos).

la crítica(posar en tela de judici allò que apareix als medis, quan no s'adapata a altres informacions, als propis valors, a la identitat o la cultura).

la creativitat (cal estimular la creativitat per a la creació de nous significas i la participació activa en la constucció de medis de comunicació).

A més, tal i com apunten els mexicans Orozco Gómez i Charles Crell aquesta intervenció no només ha d'estar pensada per a infants, sinó també per a totes aquelles institucions mediatizadores que formen part de la seva vida, especialment la família i l'escola.