Quin model de societat de la informació volem construir i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

EL PANORAMA ACTUAL:

En aquesta nova societat que emergeix destanquen dos conceptes: Informació i Comunicació. Actualment aquests dos termes són el motor que impulsan l'economia, constituin una important font productiva dins del sistema de mercat, es trenquen les barreres i aquets fenòmen és dóna a escala mundial.

La informació adquireix un paper molt important, que dota de poder a aquelles persones que la poseeixen. Tothom té accés a la informació, sovint a la sobreabundància.

A partir del segle XX la difusió masiva de les tecnologies de la informació i la comunicació provoquen canvis en l'economia, la vida política, la vida social i la cultura. Es creen nous escenaris:

Noves formes de relació social i cultural basats en una societat en xarxa, noves formes d'oci, de relació..apareix la cibercultura.

Noves formes d'entendre i organitzar el treball, d'accedir a l'educació, i d'aquirir serveis i productes, tot gràcies als ordinadors, i a l'accès a internet.

Però quins problemes, necessitats sorgeixen ?

Apareix la necessitat de capacitar i facilitar l'accès de les persones en l'us de les tic per tal de que puguin participar plenament en la societat, i alhora la necessitat de capacitar informacionalment, per tal de que sàpiguen fer un bon ús de la informació que tenen a l'abast i que siguin responsables en la creació i difusió de la mateixa.
Al mateix temps, aquesta vertiginosa evolució, impulsa el consumisme desenfrenat, tot queda ràpidament desfasat. Però aquest és l'objectiu real: que la gent consumeixi més, que necessitin més aparells, i aquest és el principal vincle entre l'economía i les Tic. Independemt del que això suposi per la terra, pels recursos o per la gent menys afavorida, cal contribuir al sistema.

QUIN MODEL DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ VOLEM?
Una societat en la qual aquests avenços facilitin i millorin la qualitat de vida de les persones. Una societat justa per tothom, que no posi trabes a les persones que tenen menys recursos, i que no exclogui a ningú.
Que permeti a les persones crèixer, comunicar-se, apendre i compartir però que no malameti les relacions i el contace fisic. Que no promogui l'individualisme. Que no subplanti a les persones per màquines. Que no esn porti a la deshumanització.
Formada per individus responsables i conscients, que saben el poder i els aventatges que tenen i que aprenguin a fer bon ús.

Que aquestes noves eines que han de facilitar la vida íntegra de les persones, des de les relacions amb altres, fins la salud, la comunicació, l'educació.. no es converteixin en la via cap a a la destrucció del planeta i a la màxima contrubució al macabre sistema capitalista.

Les TIC han d'estar a l'abast de tothom, perquè incideixen en la vida diària de les persones, perquè s'han fet necessàries per estar integrat a la societat i per poder participar-hi en ella. Perquè per a moltes persones s'han conevertit en eines essencials per poder comunicar-se, moure's..

El problema no són les Tic ni la seva irrupció en la vida, en la societat. El problema que com s'ha fet front o més bé com no s'ha fet front als canvis que això ha suposat, a les noves necessitats, als nous col.lectius exclosos, a la manca de formació a nivell digital i a nivell informacional, a la manca de valors en relació a l'ús i consum d'aquestes noves eines.