CONTRAPUBLICITAT

L'anunci que he triat és de coca-cola, tots els anuncis que fa aquesta gran multinacional solen tenir una gran repercussió social, es veu que és una empressa que inverteix molt en publicitat, i tot i que es mundialment coneguda, i sense ella segurament també vendria, sempre aconsegueixen que els seus anuncis donin de que parlar. Són molts els anuncis d'aquesta marca que es podrien criticar, ja que sempre equiparen el veure coca-cola amb la felicitat, sincerament em fa riure que utilitzint d'eslogan "repartiendo felicidad" quan és una de les empreses que es dediquen a invertir els seus exedents en armament i que han contribuit en diferents guerres. Perquè no milllor repartint fam, misèria, desigualtat...? a través de l'explotació i la subvenció de guerres com la de Irak.

EDUCACIÓ I COMUNICACIÓ: UN NOU REPTE EN LA POSTMODERNITAT

Els medis de comunicació massius són sens dubte una de les caracterísques de la postmodernitat, i es caracteritzen per una presència abusiva en diferents espais de la vida diària i que adopten múltiples formes. A través d'ells flueixen missatges, que tenen un gran impacte i influència social, i que han estat creats per una minoria perquè els rebin la majoria.

Sovint aquetst missatges manipulen la realitat, creant un ideal de diversos aspectes, que afecten directament la vida de les persones i a la societat en el seu conjunt.

Aquests missatges, poden ser interpretats de forma difrent en funció del context en els qual s'emeteixen, això pot donar lloc a que certs grups d'una societat es sentin i quedin exclossos, al no estar representats en els mateixos.

La seva influència es tal, que arriben al punt de crear i definir formes de vida, de tal manera que la seva influència sobre les persones pasa a ser fins i tot inconscient, ja que aquest bombardeig es presenta de diverses formes, sovint visuals i llamatives i que volen deixar una fort emprenta en la ment i aconseguir així, marcar el camí que tothom ha de seguir, homogeneitzar, potenciar una societat basada en el consum excessiu.

Cal ser crític amb aquestes formes de manipulació de masses que tenen com a objectiu controlar la societat i dur-la per allà on volen, cal que les persones estiguin capacitades per veure més enllà del que aquests medis volen mostrar, que sempre està en relació amb els seus interessos i no amb les necessitats reals de la població.

Tal i com indica Oscar Brahim, les persones hem assumit el bombardeig publicitàri com una cosa natural en les nostres vides, s'ha assumit, que els medis i les grans empresses controlin el nostre destí, cal que la gent recreei tot allò que ve donat, o més ben dit, imposat i que ho questioni.

Sorgeix un nou repte per l'educació: cal educar per a la comunicació i la interpretació dels medis, aportant eines i estratègies que ajudin a les persones a interpretar els missatges que els medis volen transmetre.

Aquesta educació, va mes enllà d'apendre a llegir els medis, ja que compren una dimensió molt més amplia que alberga des de l'alfabetització audiovisual (el coneixement dels llenguatges audiovisuals que permetin la interpretació de cada element del mateix, quin paper juguen i que utilitzn per distorsionar els missatges o imatges..).

la consiència (tenir present com funcionen els medis i quins són els sus interessos en vers l'audiència, així com la influència de la pertenencia a determinats contextos en la interpretació dels mateixos).

la crítica(posar en tela de judici allò que apareix als medis, quan no s'adapata a altres informacions, als propis valors, a la identitat o la cultura).

la creativitat (cal estimular la creativitat per a la creació de nous significas i la participació activa en la constucció de medis de comunicació).

A més, tal i com apunten els mexicans Orozco Gómez i Charles Crell aquesta intervenció no només ha d'estar pensada per a infants, sinó també per a totes aquelles institucions mediatizadores que formen part de la seva vida, especialment la família i l'escola.

TECNOAUTOBIOGRAFÍA

Doncs, desprès d'aquest petit recorregut sobre les tecnologies en la meva vida, l'únic que puc dir, es que sempre han estat presents, des de el primer moment i que sovint es presenten de forma simultànea.

Tot i que he fet un recorregut pels diferents tipus de tecnologies, les que m'agradaria destacar, com en el video són aquelles que mai hagués relacionat com a tecnologia: les organitzatives i les simbòliques ja que a través d'elles he viscut grans moments.

En definitiva a través de l'aplicació de diferents tecnologies es poden viure grans moments i duur a terme moltes activitas, per aquest motiu, i per treure el màxi profit d'elles, cal tenir una visió amplia de la tecnologia.

LA WEB SOCIAL I L'EDUCACIÓ

La setmana passada Xavi Giró ens va fer una conferència sobre la Web 2.0 i ens va explicar l'evolució de la Web.
La primera Web, la Web 1.0 tenia com a objectiu que els investigadors poguessin intercanviar informació, però no permetia l'intercanvi i la participació de tothom.

A partir dels anys 90 internet experimenta una gran expansió i apareix la Web 2.0, que és l'evolució de les aplicacions d'internet i de la web i que permet una major participació dels usuaris. Així a partir d'aquesta evolució tothom pot crear i consumir informació de forma més ràpida i fàcil.

Aquest terme apareix per primera vegada en una conferència de la mà de O'reylli Media a l'any 2004, que la defineix com una plataforma.
Aquesta evolució aparentment positiva, també ens porta a qüestions com la sobreabundància d'informació, la qualitat de la informació, o el gran negoci d'internet i la tecnologia, tot i que això es una altre tema.

La web 2.0 es caracteritza per la usabilitat, és fàcil d'usar i està dissenyat pels usuaris, l'estandarització, la remescla, la convergència, l'economia i la participació.
La web 2.0 o web social ofereix una sèrie de serveis i utilitats que poden ser modificats i/o ampliats pels seus usuaris.

En definitiva podem dir que la Web 2.0 som tots, la fem entre tots i per aquest motiu promou la participació de tothom. En relació a l'educació considero que és una eina que permet introduir noves formes d'aprenentatge més actives, o diferents a les formes clàssiques i que alhora permet una visió molt més amplia degut a la gran quantitat d'usuaris i la informació existent.

A més l'objectiu principal no té perquè ser un gran expert en informàtic, sinó que és pot utilitzar per aconseguir altres objectius, com senyalava a la seva classe la professora Ariadna Ornellas.
Si el nostre objectiu fonamental es promoure la participació dels individus en la qüestió social, la web 2.0 mostra com els seus usuaris comparteixen i participant activament a través de diferents eines com els foros, les wikis, els bloggs.. i totes les xarxes socials de la red que ens podem imaginar.

Amb "T" de Tecnologia, amb "T" de Tot

La primera vegada que em vaig preguntar què és la tecnologia? , desprès d'una de les classes de "usos.." ràpidament em vaig respondre tota confiada i coneixedora que les tecnologíes eren totes aquelles màquines i eines que utilizem a diàri. En definitiva la meva visió de tecnologia no anava més enllà de totes aquelles màquines o eines que evolucionen: El mòbil, l'ordinador, el microones...

Si abans de l'última classe algú m'haguès dit que la família, el grup de castellers del poble o l'estadística eren tecnologies, probablament hagués esclatat a riure.

He relacionat la tecnologia i l'avenç tecnològic amb la creació de màquines o artefactes que influixen directe o indirectament en la vida humana per millorar-la, o no... Sé que certs artefactes poden millorar la vida de les persones, però no diposito totes les meves expectatives en elles, no penso que tot el benestar i tot el progrés surgeixi d'això, jo sóc de les que posen dubte aquest imperatiu tecnològic .

Tot i que fins ara he relacionat la tecnologia exclussivament amb màquines i artefactes, ignorant tota la diversitat sociotècnica, per falta de coneixement, o millor dit de cultura tecnològica.

Penso, en el meu cas . que no tinc una visió global de tecnologia, ciència i societat com a parts del mateix procés, sinó que a la meva visió encara estan segregades, veure la tecnologia en acció, en relació directe amb la ciència i la societat, i com a procés de retroalimentació ofereix una comprensió molt més amplia de l'orígen, l'abast i possibilitats de la tecnologia.

També és important pensar en que entenem per tecnologia, quina concepció tenim i això ens intodueix en els tipus de tecnologia existents.

Tipus de tecnologies:

Tecnologies artefactuals: Transports, instruments, eines, mòbils, ordinadors.... Són materials, ocupen un espai i un temps i tenen un cert grau d'autonomia de l'acció humana.

Tecnologies organitzatives En aquest grup trobem tecnologies que no son identificables ni tangibles, però que comportaen canvia a través de la organització. A qui trobem la família, el treball, la comunitat de veins, manifestacions...i tots els grups en general que comparteixen capacitas i habilitats i que a través de l'organitzación aconsegueixen certs objectius.

Tecnologíes simbòliques que són aquelles composades per símbols, rituals, signes, representacions geomètriques.. Són tècniques de representació i construcció.

Per últim trobem les biotecnologíes que són aquelles que incideixen sobre la vida biològica: Fertilitzants, fermentacions, vacunes, medicaments, dietes, la fecundació invitro i l'ovella Dolly..

Cal ampliar la nostra visió de les tecnologies i tenir en compte que les accions dels homes i dones van més enllà de la construcció de màquines i eines.

Quin model de societat de la informació volem construir i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

EL PANORAMA ACTUAL:

En aquesta nova societat que emergeix destanquen dos conceptes: Informació i Comunicació. Actualment aquests dos termes són el motor que impulsan l'economia, constituin una important font productiva dins del sistema de mercat, es trenquen les barreres i aquets fenòmen és dóna a escala mundial.

La informació adquireix un paper molt important, que dota de poder a aquelles persones que la poseeixen. Tothom té accés a la informació, sovint a la sobreabundància.

A partir del segle XX la difusió masiva de les tecnologies de la informació i la comunicació provoquen canvis en l'economia, la vida política, la vida social i la cultura. Es creen nous escenaris:

Noves formes de relació social i cultural basats en una societat en xarxa, noves formes d'oci, de relació..apareix la cibercultura.

Noves formes d'entendre i organitzar el treball, d'accedir a l'educació, i d'aquirir serveis i productes, tot gràcies als ordinadors, i a l'accès a internet.

Però quins problemes, necessitats sorgeixen ?

Apareix la necessitat de capacitar i facilitar l'accès de les persones en l'us de les tic per tal de que puguin participar plenament en la societat, i alhora la necessitat de capacitar informacionalment, per tal de que sàpiguen fer un bon ús de la informació que tenen a l'abast i que siguin responsables en la creació i difusió de la mateixa.
Al mateix temps, aquesta vertiginosa evolució, impulsa el consumisme desenfrenat, tot queda ràpidament desfasat. Però aquest és l'objectiu real: que la gent consumeixi més, que necessitin més aparells, i aquest és el principal vincle entre l'economía i les Tic. Independemt del que això suposi per la terra, pels recursos o per la gent menys afavorida, cal contribuir al sistema.

QUIN MODEL DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ VOLEM?
Una societat en la qual aquests avenços facilitin i millorin la qualitat de vida de les persones. Una societat justa per tothom, que no posi trabes a les persones que tenen menys recursos, i que no exclogui a ningú.
Que permeti a les persones crèixer, comunicar-se, apendre i compartir però que no malameti les relacions i el contace fisic. Que no promogui l'individualisme. Que no subplanti a les persones per màquines. Que no esn porti a la deshumanització.
Formada per individus responsables i conscients, que saben el poder i els aventatges que tenen i que aprenguin a fer bon ús.

Que aquestes noves eines que han de facilitar la vida íntegra de les persones, des de les relacions amb altres, fins la salud, la comunicació, l'educació.. no es converteixin en la via cap a a la destrucció del planeta i a la màxima contrubució al macabre sistema capitalista.

Les TIC han d'estar a l'abast de tothom, perquè incideixen en la vida diària de les persones, perquè s'han fet necessàries per estar integrat a la societat i per poder participar-hi en ella. Perquè per a moltes persones s'han conevertit en eines essencials per poder comunicar-se, moure's..

El problema no són les Tic ni la seva irrupció en la vida, en la societat. El problema que com s'ha fet front o més bé com no s'ha fet front als canvis que això ha suposat, a les noves necessitats, als nous col.lectius exclosos, a la manca de formació a nivell digital i a nivell informacional, a la manca de valors en relació a l'ús i consum d'aquestes noves eines.

L'orígen de les coses

Aquest video representa de forma clara i realment crítica com és el sistema capitalista, basat en l'economía de mercat que impera actualment en gairabé totes les parts del món, ja sigui com a consumidors o com a pobles i gents explotades, a més de les consequències que suposa pel medi ambient el fet de que moltes empreses es traslladin per abaratir costos també, en questions medi ambientals. És la búsqueda de les empreses del màxim benefici a qualsevol cost sense tenir en compte les consequències que això pot comportar per a tots els agents implicats.

Com a clau d'aquest sistema: el consumisme, un terme relativament nou que s'utilitza per descriure el efectes de igualar la feliçitat a la compra de béns i/o serveis. Consum desmesurat que alhora impacta sobre el medi ambient i els recursos naturals.

El consumisme es veu incentivat per la publicitat, (en algunes patologies com persones amb depressió o obesitat fan creure més fàcilment en la publicitat enganyosa), per la baixa qualitat dels productes, la nostra predisposicó a canviar-los constanment, la cultura, la pressió social..

http://www.storyofstuff.com/international/